El huit, humil i honrad.

Bo, ja només ens queden 3 quilòmetres per a mostrar. El quilòmetre huit és un bon quilòmetre per a córrer encara que pensem que solitari perquè entrem en la zona de les Verdales que es troba sense edificar i no ens anem a trobar amb quasi cap edificació el que ens pot donar la possibilitat de centrar-nos en la carrera i observar als altres corredors.

És un altre dels quilòmetres veloços en esta XXX Volta a Peu a Pego a pesar dels seus girs perquè estos van a poder-se realitzar sense cap problema.

Anem a trobar-nos en uns quants trams amb els corredors que van davant i que també van darrere així que podrem prestar atenció a les seues evolucions i a la distància que ens porten.

Ara ja podrem observar el desavantatge que portem i en el millor dels casos l'avantatge que tenim.

No hauríem de sentir-nos corredors humils quan observem, admirem i aplaudim als que van davant de nosaltres, encara que sol dir-se que una persona és humil quan es baixa davant de la grandesa d'una altra, quan aprecia una qualitat superior a la seua o quan reconeix el mèrit de l'altre sense enveja. Però això no és humilitat sinó honradesa.

Per molt difícil que siga reconéixer lo bons i millors que són els altres corredors i que ens eclipsen amb les seues marques, el fer-ho no és més que honradesa.

La humilitat no va de baix cap amunt, sinó inversament. No consistix en el fet que el més xicotet rendisca homenatge al més gran, sinó que este últim s'incline respectuosament davant del nenut.

Vistes a així les coses, es comprén molt bé que el gran s'incline amb bondat cap al xicotet i aprecie el seu valor, que se senta emocionat per la debilitat i es col·loque davant d'ella per a emparar-la. La verdadera humilitat consistix en açò, en el respectuós inclinar-se del més davant del menys; del major ant el menor.

Quan aplaudim als que van davant estarem actuant amb honradesa i quan ens aplaudisquen els millors estaran actuant amb humilitat.

Podem pensar que s'estan rebaixant per aplaudir-nos? No. El gran que adopta l'actitud humil està segur de si i sap apreciar el valor dels corredors més lents. Certament. La seua humilitat li fa descobrir el valor de dels altres corredors; troba la grandesa dels més dèbils; arriba així a captar que la carrera a peu és un conjunt de xicotets corredors que fan gran i valuosa la seua existència. No comprén tan sols que el xicotet “té també el seu valor”, sinó que és valuós precisament perquè és xicotet.

Heus ací un profund misteri que es manifesta només en els corredors verdaderament humils.

El quilòmetre 8 de la XXX Volta a Peu a Pego 2012 és una bona oportunitat perquè demostrem primer honradesa a l'aplaudir als millors, per que ho són, i humilitat quan animem als que aniran darrere de nosaltres perquè sense ells no existiria este món de la carrera a peu.