Cartell XXXV Volta a peu a Pego

Cartell XXXV Volta a peu a Pego

Nou Circuit

viernes, 2 de mayo de 2014

S'està acabant la preparació de la Volta a Peu!

Feia temps que en este blog no donàvem una primícia. Hui, el blog de Dorsal 19 s'enorgullix de presentar els seus lectors una cosa que sorprendrà a molts. I no és una notícia intranscendent, cotilla o morbosa, a l'estil de les del periodisme fem. Es tracta de una cosa fonamental per a la vida de molts lectors i per a la meua pròpia.


     Ací va la bomba: S'està acabant la preparació de la Volta a Peu! El que fa un any a l'acabar la XXXI Volta a Peu pareixia etern, no ho era. Este temps de preparatius està a punt d'acabar.
     Dimarts passat vam assistir a Ràdio Pego, on vam realitzar una xicoteta presentació a tot Pego del que serà la XXXII Volta a Peu, vam donar un xicotet pas més que ens acosta al 3 de maig, analitzant alguns moments crucials de l'organització de la carrera i vam analitzar els diferents esforços que es realitzen per part de l'Ajuntament, de Dorsal 19, la col·laboració que ens donen grups tan diferents com la Policia Local, la Banda de Música, la Falla la Font, Acció Urgent, la Colla la Clandestina, el Centre Excursionista de Pego, el club de córrer Botamargens de Forna, Protecció Civil del Verger i alguns més que ara se m'obliden i que formen tota l'organització de la Volta a Peu.

     Se'ns acaben els dies de preparació i de tants dolors de cap perquè tot isca bé i a pesar de tot hi ha una cosa que hem de recordar una vegada i una altra: No se'ns ha promés l'èxit. Ningú ens assegura que tot eixirà bé. Ni tan sols quan les nostres intencions són bones i els nostres fins molt saludables. Se'ns ha promés treball i se'ns ha promés l'orgull i la satisfacció de tindre un any més a Pego una Volta a Peu, però no l'èxit.
     Creure que mereixem l'èxit perquè ens hem esforçat molt, perquè tenim bona intenció o perquè ens dediquem a una cosa bona, és, en realitat, un xicotet error. Lluny de nosaltres eixe engany. En el millor dels casos, hem fet el que havíem de fer.
     Demà, carrera a peu a Pego per a uns serà un èxit per a altres no tant però per a Dorsal 19 haurà sigut haver complit una necessitat, haver complit amb una obligació; la necessitat de oferir a tots els corredors l'oportunitat de córrer pels carrers de Pego i l'obligació de tornar a tots els clubs que ens organitzen carreres tots els caps de setmana una part de l'esforç que realitzen.

     El dissabte a la vesprada ja sabeu al passeig Cervantes ha córrer però si eres dels que no practiques el nostre esport acudix i coneixeràs una nova forma saludable d'entendre la vida i si t'agrada la fotografia tindràs milers de possibilitats de realitzar la teua afició i de pas podràs participar en el concurs de fotografia esportiva que organitza la regidoria d'esports i les bases de la qual podràs trobar en WWW.PEGO.ORG.

Els trofeus de la XXXII Volta a peu a Pego ja estan preparats

 Ja estem un pas més prop, els trofeus de la XXXII Volta a peu a Pego ja estan preparats per a honrar els guanyadors. 92 trofeus que només van ha distingir als guanyadors i que deixaran a més de 1000 corredors sense la recompensa de pujar a l'escenari pa què reben l'aplaudiment dels espectadors, i és que la vida és així.

     Però vull que recordem, que fem memòria del que va succeir en l'Olimpíada de Mèxic quan més d'una hora després de l'arribada a la meta del corredor d'Etiòpia Mame Wolde, que havia guanyat la Marató dels desé novens jocs olímpics de Ciutat de Mèxic del 12 al 27 d'octubre de 1968; quan ja molts dels espectadors començaven a retirar-se, perquè l'espectacle de l'ingrés dels corredors suposadament ja s'havia acabat, va entrar a l'estadi l'últim corredor, John Akhwari, que havia vingut des de la republica de Tanzània; més que amb un ritme d'estar derrotat, caminava lent, però amb l'actitud d'estar jugant-se la seua pròpia història i la del seu poble.


     John coixejava, el seu rostre mostrava unes carasses de dolor, el dolor que li produïa cada pas que donava per la pista atlètica; a pesar que portava embenada un dels seus genolls, se li notava la sang escampada per la tela; el public que estava en l'estadi es va posar de peu i va animar a l'atleta durant els últims moments més dramàtics d'esta marató; llavors, un gran crit de victòria, tal vegada major que el que li van propiciar al primer que va arribar a la meta, es va escoltar en eixe estadi quan el maratonià va sobrepassar forçosament la línia d'arribada.

     Més tard quan els periodistes li van preguntar de perquè no s'havia retirat de la carrera, el corredor per Tanzània va contestar: “El meu país no em va enviar a 11.265 quilòmetres perquè començara una carrera, m'envia a 11.265 quilòmetres pa què l'acabara”.
     Més de 1000 corredors correran el dissabte que ve a Pego amb l'única intenció d'acabar la seua missió, que no serà una altra que creuar la línia de meta en el passeig Cervantes. Seran els hereus de les odes amb què Píndar va cantar en homenatge als campions dels jocs Olímpics de la antigua Grecia, per als competidors grecs arribar a la meta era el mateix que aconseguir el premi.
     No seria inusual que molts arribant a la meta emeteren un fort i agònic crit de victòria, “Està acabat”, “Consumatum est” expressant així la seua consciència d'estar complint amb la missió per a la qual han corregut la XXXII Volta a Peu a Pego.


     Però açò no és pròpiament d'un dèbil perdedor, és el d'un físicament dèbil i espiritualment victoriós lluitador, que ha complit amb el seu propòsit de córrer la XXXII Volta a Peu de Pego.
     Amics i col·legues corredors, anem hi ha córrer a Pego no a començar una carrera, anem  a acabar-la i tant al primer com a l'ultim en arribar tots seran guanyadors.
     Vos deixe per a acabar hui eixe himne al corredor popular – Eixos bojos que corren- que tan bé va escriure Marciàno Duran.