Ja
se que han passat quasi dos setmanes, però la ressaca que ens deixa
el tràfec de posar en marxa la Volta a Peu a Pego ens obliga a
oblidar-nos per uns dies d'este món de la carrera a peu.
Eren
les 16:00 de la vesprada i el Passeig Cervantes ja estava ple de
corredors i espectadors. Es podien sentir els nervis dels més
jóvens corredors així com els dels seus pares a l'espera de la
primera carrera. Passada una hora va començar la primera de les
carreres de la XXXVI Volta a Peu a Pego i entre la música ambient
els Querubins donaven el “tret d'eixida” a una vesprada de
carreres.
Segons
s'anaven succeint les carreres l'entusiasme dels assistents va anar
en augment, alguns, assentats en les terrasses dels diferents bars
van començar a refrescar-se amb els gelats i a disfrutar d'una
resplendida tarda de primavera admirats de tot el que estava succeint
al seu voltant.
Eren
ja passades les 18:00 quan ja s'havien entregat els primers trofeus,
els guanyadors de la carreres inferiors ja havien arreplegat el seu
premi i sentit l'aplaudiment de la gent al pujar al podi, però açò
només era el prologue de tot el que s'anava a escriure eixa
vesprada.
Prop
ja de les 19:00 hores la passió dels corredors i dels espectadors es
va deixar anar, tots volien trobar el millor lloc on poder disfrutar
de la XXXVI Volta a Peu a Pego que tant havien estat esperant. Els
1008 corredors buscaven la seua millor ubicació per a poder traure
el seu màxim rendiment i els espectadors la millor localització per
a poder aplaudir als corredors.
A
les 19:02 va començar la carrera, la senyal d'eixida va sonar i els
crits de passió de tots els aficionats a la carrera a peu no es van
fer esperar i tan sols uns minuts després tots els corredors van
tornar per a fer una volta sencera al Passeig Cervantes que es va
tornar a omplir d'aplaudiments, crits d'anime i les bots per l'emoció
cada vegada que es distingia dins del gran grup a corredors coneguts
i del mateix club.
Al
cap quasi de mitja hora els aficionats que ja estaven a l'expectativa
van veure girar per l'Erminta de San Josep una altra vegada als
corredors i ja es podia respirar l'estrés i l'emoció que regnava a
l'espera de saber qui seria el guanyador. No van haver d'esperar molt
més per a veure entrar en el Passeig Cervantes a Nizar Lakhlifi que
va ser el primer a creuar l'esbossa de meta amb un temps de 00:33:54
seguit de José Manuel García Barragà que lent 0:34:04, mentres
que Juan Vidal Ribero, que a continuació, creua la meta en 00:34:11.
A
partir d'eixe moment era ja una interminable fila de corredors la que
creuava l'esbossa de meta, mentres que tots els aficionats ja estaven
a l'expectativa, preparats, concentrats a localitzar la primera dona
i al primer pegolí, que no es farien esperar, arribaria abans el
primer pegolí i el primer dorsalero, perquè quan el cronometre de
meta s'acostava a 00:36:39 arribava Máximo Folques que aconseguia
també la segona posició en la seua categoria, i als 00: 37: 47
feia la seua aparició per la recta de meta María Isabel Ferrer
Castell acompanyada pels crits, aplaudiments i alegria dels
espectadors, l'alegria i passió de la qual contagia a què estaven
assentats en les terrasses de les cafeteries que no entenien molt bé
la passió amb què es viu la carrera a peu a Pego.
A
continuació, i quan la tensió es trobava en la seua màxima
intensitat entrava Jaume Sendra amb un temps de 00:38:24 i pocs
segons després Carlos Siscar que tancaven el podi local i el
dorsalero. Isa Banyuls Castelló. La segona dona, tarda uns minuts
més a sentir l'entusiasme per la carrera a peu que es respirava en
el Passeig Cervantes, ho va fer amb 0:41:23 i només uns segons més
tard també Gemma Ann Selby 0:41:36.
Faltava
encara per arribar la primera dorsalera, i ho va fer quan el marcador
indicava 00:49:00, Linda Blanco acabava llavors una gran carrera que
la porta a ser la quarta classificada de la seua categoria, la
primera pegolina arribava amb un temps de 00:50:59, Laura Pascual
pujava a un podi que ja coneix, perquè a pujad en multitud
d'ocasions. La segona local i segona dorsalera a arribar a meta va
ser Rosa Mari Bolta amb un temps de 00:52:09, seguida de Josefa
Vilanova amb un temps de 00:52:15.
Incara
faltaven vint minuts perquè Claire Cunningham donara, amb la seua
entrada a meta, per acabada la XXXVI Volta a Peu a Pego.
Després
una senzilla cerimònia amb l'entrega de trofeus i la XXXVI Volta a
Peu a Pego pas a formar part de la història de la carrera a peu a
Pego.
Ara
només ens queda recordar com es van desenrotllar la conferència de
Raquel Landin i les carreres dels més jóvens, però això ja ho
recordarem demà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario